Manel Margalef
Manel Margalef. Amposta, 1963
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Manel Margalef és artista i professor a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona i professor associat al departament de Pedagogia de la URV. Doctor en Belles Arts i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Rebé l’any 1991 el premi de Pintura Biennal d’Art Ciutat d’Amposta, al 1996 el XXVIII Premi Julio Antonio d’Escultura Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona, al 2000 el premi compra Baix Camp i al 2003 el Premi “IV Biennal d’Arts Plàstiques Rafael Botí”. Des de els seus inicis l’any 1990 fins avui, a realitzat diferents exposicions entre les que podem destacar Versus natura, Espais Centre d´Art Contemporani, Girona (1994), Caixes de camí a la Galeria Cànem (1997), Erda al Museu d’Art Modern de Tarragona (1998), Privado a la Galeria Senda (1999), Depósitos a la Galeria Fúcares (2001), L’efecte del Parheli a la Sala Reus (2001) i el treball Estratègies d’immersió amb la galeria Forvm i al Museu d’Art de Girona (2003).
Ha participat en diferents manifestacions de les que cal destacar TRASTOCAMENTS a Can Palauet de Mataró (1997), TRANSPORTABLE al Tinglado II de Tarragona (1998), 46 Salón de Montrouge (2001) , RODALIAS (2001-02), CREUATS “Nous territoris del disseny d’avantguarda” (CCCB – 2003), URBI & ORBI a Sedan (2004)i en diferents edicions de ARCO (2000- 2010) amb la Galeria Cànem, Galeria Forum, Galeria Almirante i amb la Galeria Senda així com la participació en Art Forum Berlín amb aquesta mateixa galeria (2000), a DE FOTO amb la galeria Forvm (2004-05), a MACO MEJICO amb la galeria Almirante (20004), Fira d’Art contemporani de Santander amb la galeria Cànem (2003-10), i Arte Lisboa (07-09) amb la mateixa galeria.
Les darreres exposicions individuals més importants: Arquitectures domèstiques, a l’Àntic Ajuntament de Tarragona, Arquitectures domèstiques, o l’art de subvertir a la Galeria Senda (Barcelona) i a la Galeria Almirante (Madrid) en el 2004. Carcel de amor. Relatos culturales sobre la violencia de género, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (2005). Objetos Domésticos, Galeria Fúcares (Almagro) i En Venda, Tinglado 2, Espai d’Art Contemporani de Tarragona (2006). Escenaris transitables, al Museu d’Art de Girona. L’objecte deconstruït, Museu del Montsià (Amposta) i Deconstruint a la Galeria Cànem de Castelló al 2007. Aquest mateix any rep el Premi de Pintura de la Fundación Arenas. Al 2008 rep el premi Salou de Recerca Pictòrica i al 2009 inaugura Psycho.objectes a la sala Antoni Garcia de l'Escorxador de Tortosa.
Actualment el meu treball té com a objectiu investigar a l’entorn de les nocions d’espai privat, desconstrucció i paisatge interior, on els conceptes d’identitat i memòria son utilitzats com a canals de comunicació entre el jo i l’arquitectura. Un projecte artístic que pren cos des de la paradoxa i la incertesa de com personalitzar la meva existència i poder així auto-analitzarme des de la perspectiva del meu propi espai.